Així és com els meus pares Domènec Polo i Antònia Sierras, van aparèixer en aquest barri, mig barcelonès i mig adrianenc.

Des d’aquí van inculcar als seus fills el món de la restauració.
Aquest bar, amb la nova remodelació del barri, va canviar d’ubicació l’any 2001.

 

Gràcies a l’ajut que he tingut dels meus germans, durant aquests 25 anys hem seguit el llegat que ens van deixar els pares i hem continuat en aquest fabulós món de la restauració, fen possible que el nou establiment, que junts vam crear fos actualment una realitat.

Els meus germans Leo, Mari Carmen i jo, hem fet possible que el nou Restaurant JUNCÀ, hagi estat una realitat.

Des d’aquí els hi vull agrair la seva implicació i dedicació en aquest projecte i agrair-los el que sempre hagin estat al meu costat en tot moment.

 

Algú es preguntarà el perquè del nom JUNCÀ.

No és un nom inventat a la lleugera, aquest nom ve dels meus avis, per part de la meva mare.

Ells tenien una fàbrica de pells al barri de Poble Nou de Barcelona que s’anomenava "Pelleteria JUNCÀ".

Així que com veieu és, tanmateix, un homenatge als meus avis que, de segur, algun granet de sorra també han posat en aquest Restaurant.

 

 

Finalment, tot això no hagués estat possible, tot i la col.laboració dels germans, pares i familiars, sense les persones que més a prop i que diàriament han estat el meu suport.

Aquestes persones han patit i han sentit el que jo.

Des d’aquí vull agrair a les meves filles (Jeni i Jessica) i molt especialment a la meva dona Cati, el seu suport i implicació en aquest negoci que hem endegat junts.